Examen neurooftalmològic en gats i gossos

Sóc estudiant en pràctiques d’infermeria veterinària de l’Hospital Veterinari de Catalunya.

Avui us explico com realitzem l’examen neurooftalmològic en gats i gossos.

EXAMEN NEUROLÒGIC

En l’examen neurològic, primer de tot, mirem el seu estat mental i si presenta alguna de les 4 alteracions que pot tenir:

Disfòric- Està alerta, irritat, inquiet, i es mostra molest. Conscient, però respon inapropiadament als estímuls externs.

Deprimit- Està quiet, no massa alerta, i respon als estímuls externs.

Estuporós- Estat deprimit, exhaust, només respon a estímuls dolorosos.

Comatós- Estat de coma, NO respon a cap estímul.

Això ens serà molt important de cara a l’examen de l’animal que realitzarem a continuació.

Després, mirarem la resposta a l’amenaça, tapant un ull amb una mà i fent un moviment brusc amb l’altra davant de l’animal, que haurà de respondre parpellejant i apartant la cara. Ho repetirem amb l’altre ull. 

Mirem el reflexe palpebral, tocant-li lleugerament les parpelles i mirant que respongui parpellejant. 

També ens hem de fixar, en la mida de les pupil·les i que el seu reflexe sigui directe i consensuat: la mida de les dues pupil·les ha de ser igual, i en estimular-ne una amb llum, fent que s’encongeixi, l’altra s’ha d’encongir a la vegada que la que estem estimulant.

Una altra cosa que hem de veure és si te nistagmus, i detectar si aquest és fisiològic o patològic. El nistagmus és una oscil·lació rítmica i involuntària d’un o ambdós ulls, que es pot presentar en qualsevol edat i pot ser provocat per una lesió a nivell ocular o neurològic

Ens fixarem en si l’animal mostra postures anormals com el head pressing (l’animal recolza el seu cap contra una superfície), head tilt (el cap està inclinat cap a un costat), opistòtons (espasmes musculars al coll i extremitats), etc., que poden indicar lesións neurològiques i sobretot, facilitar-ne la ubicació.

Veurem també si presenta mono-/para-/tetra- plègies o parèsies, mioclonies, tremolors, o convulsions parcials o generals.

EXAMEN OFTALMOLÒGIC

En l’examen oftalmològic, ens podem fixar també en en l’anteriorment mencionada resposta a l’amenaça, i fer probes d’obstacles en l’espai, per veure si els esquiva (els veu), o no les veu i hi topa. Una altra prova molt comuna, és la prova de la bola de cotó, que consisteix en deixar caure davant l’animal una bola de cotó i veure que la segueixi amb la mirada. 

A continuació, veurem si presenta secrecions oculars com llagues purulentes o hemorràgiques, i si presenta blaferoespasme (tremolor en la parpella) erosions o úlceres a la còrnea, i exoftàlmies o proptosis (conegut com a “ojos saltones”, ulls que sobresurten de la seva posició normal). 

Observem també si en les parpelles presenta ectropion (gir de les parpelles cap enfora) o entropion (gir de les parpelles cap endins), si presenta quemosi (edema ocular) i que tingui la conjuntiva blanca, absència de secrecions anormals, o augment del globus ocular.

Per a l’examen oftalmològic, utilitzem l’oftalmoscopi, doncs ens permet veure l’interior de l’ull, el moviment de la nineta, i la retina. Durant l’examen amb l’oftalmoscopi, es juga amb la foscor, les dioptries i la il·luminació directa o indirecta. Per això últim, podem utilitzar també la làmpara de fenedura i l’electrorretinògraf.

PER A QUÈ SERVEIX AQUESTA REVISIÓ?

A partir de la informació de l’examen neurooftalmològic, obtenim una informació molt vàlida que ens ajuda a realitzar el diagnòstic de l’animal, i a saber millor com el podem tractar i ajudar a millorar.

Sobre l'autor/a de l'entrada