Les supersticions al món del teatre
Les supersticions són tot un món a descobrir, i amb motiu de què el dia 27 del mes passat va ser el dia del teatre coneixerem com aquestes creences afecten als actors i actrius entre bambolines i damunt de l’escenari.
Macbeth
L’obra de William Shakespeare és famosa pels accidents, les lesions i cancel·lacions que ha suposat dir el nom d’aquesta, per aquest motiu és sovint coneguda també com La obra escocesa. En cas que es digui el nom d’ella, per netejar la maledicció que provoca has de: sortir del teatre, escopinar al terra, fer tres voltes sobre un mateix i demanar a veus entrar a la sala de nou. Hi ha qui pensa que l’inici de la maledicció ve de Shakespeare, qui va posar conjurs autèntics al text. Tot es veu originat a la primera estrena de l’obra al 1606 quan l’actor qui feia de la Lady Macbeth va posar-se malalt i va morir allà mateix.
Bona sort
És, potser, la més coneguda superstició del teatre: no dir mai bona sort, sinó molta merda (o merde, en francés). Tot remonta l’època antiga on la gent anava al teatre en carruatges, i que, contra més gran era la deposició dels cavalls que els portaven, millor benefici tenia l’obra. Un altre forma de dir-ho, es trenca’t una cama (break a leg) que ve de quan al final de l’obra s’agenollaven els intèrprets a recollir monedes que els hi llençava la gent del públic. Una forma no tant coneguda de desitjar sort al teatre i a l’òpera italiana és a la boca del llop (in bocca al lupo). Com a resposta se sol dir crepi il lupo (que mori el llop) o simplement crepi (que mori).
Color groc
L’incident desencadenat per Molière a l’obra de El enfermo imaginario, on vestia de groc, va escomençar aquesta creença. Els fets van ser que l’actor va caure a plom i poques hores després, ja a casa seva, va morir. Però es va estendre per tota Espanya aquesta notícia, sent realment que Molière vestia d’amarant per culpa d’una mala traducció.
Xiulet
Xiular en escena o entre bambolines, es considerat de mala sort per l’època en la qual no hi havia una altra manera de comunicació que no fos el xiulet, on es donaven així les ordres pels decorats, les cordes… Un xiulet alié podia provocar una desgràcia i s’ordenava que s’acomiadés a aquella persona del treball.
Flors
Hi han dues supersticions al voltant de les flors i el teatre. Una d’elles ve, des de què està ben vist regalar flors als actors i actrius que el seu personatge a l’obra mor, però regalar-les abans de la funció dona mala sort, ja que augura un mal final. Una altra creença, més que superstició, és la de regalar clavells, perquè fa un parell de segles la manera de comunicar l’actualització del contracte venia des de les flors que s’enviaven: roses si es quedaven o clavells si els feien fora.
Hi existeixen més supersticions al voltant d’aquest mundillo, però aquests són alguns del més coneguts.
Sobre l'autor/a de l'entrada
